SAU - El més gran dels pecadors

Va ser l'any 1990 quan el grup vigatà SAU tingué un reconeixement massiu gràcies a l'èxit del seu disc "Quina nit", que conté el seu tema de major ressò i èxit "Boig per tu". Però el seu moment de màxim esplendor fou l'any 1991, any en que varen enregistrar i treure a la venta el que podria ser la seva obra mestra, "El més gran dels pecadors". Amb temes d'un aire un poc distint als inicials com "El tren de mitjanit", "La cançó de la noia de l'altre cantó del bar" o la cançó que va donar nom al disc, "Tu encens el meu foc", més comercials, però no per això, a diferència de la música actual, eren més, diguem, dolents i menys treballats, aquest àlbum fou un "boom" entre el públic, sobre tot el públic juvenil. I no només fou un "boom" per el seu estil, sino per la temàtica de les lletres; una temàtica més relacionada amb el sexe, un tant en un estat de tabú durant l'època, encara que fou en els '90 quan es començaren a escriure aquest tipus de lletres. Podríem dir que SAU foren uns dels pioners d'aquest tipus de lletra en el rock català i, fins i tot, en la música de la península.

Era fascinant (i encara ho és) la connexió que hi havia entre Carles Sabater, cantant del grup, i Pep Sala, guitarrista. Veure'ls actuar junts era tot un espectacle. I és que és això el que atreu al públic; la compenetració entre els membres del grup, veure'ls divertir-se damunt l'escenari. Mirant vídeos del "Concert per a Amnistia Internacional", un pot adonar-se'n de que el que feien ells dos no era simplement música, sino que era espectacle i, torn a insistir, la compenetració entre els dos membres era la peça clau per al seu èxit.

Potser aquest factor també fou la peça clau per a la creació d'aquest àlbum que donà personalitat al grup, i un dels àlbums més influients en el rock català, juntament amb el disc "La Roda" de Sopa de Cabra.